Un conte il·lustrat de Colm Tóibín.
Ara farà gairebé un any sortia a la llum Estiu del 38, un conte de Colm Tóibín , escriptor irlandès contemporani de renom internacional. La traducció i edició eren a cura de la joveníssima Joana Pena Tarradelles. El llibre conté a més un petit estudi històric i una molt interessant entrevista amb l'autor. Les il·lustracions de portada, contraportada i interiors les vaig fer jo mateix. Marcel·lí Pascual, d'edicions Salòria de la Seu d'Urgell, ha estat el responsable de portar a les llibreries aquesta bella edició, en tapa dura, molt adientment dissenyada per Ramon Berga.
Estiu del 38 és un conte ambientat a la Pobla de Segur, durant la Guerra Civil i la postguerra, una història d'amor i de secrets del passat que venen fins al present. Una història sobre com la vida de les persones, construïda a partir del dolor i de la mentida, pot convertir-se en alegria i veritat. Colm Tóibín va publicar aquest relat a The New Yorker el 4 de març de 2013. La història va romandre inèdita en versió catalana o castellana fins que la Joana Pena, que en aquells moments encara estudiava batxillerat, i el seu professor del treball de recerca, l’Eduardo López Truco, decidiren fer-ne una edició al català. A més a més, i aprofitant que l’autor passa una part dels seus estius a Farrera, van voler incloure en el projecte una entrevista personal amb Tóibín. Val a dir que el treball de la Joana rebé dos premis, un de la Universitat Pompeu i Fabra, on ara hi estudia traducció, i un altre de la Universitat de Vic.
Pel que fa a les il·lustracions la cosa va anar mes o menys així: un cop rebut l'encàrrec, les primeres imatges que em van venir, desprès d'una primera lectura, eren imatges en blanc i negre, potser condicionades pels molts documents visuals monocroms que hem vist sobre la guerra civil. A les hores vaig recordar, les extraordinàries xilografies de l'expressionista belga Franz Masereel en el seu llibre La ciutat (1925). Es així que vaig decidir treballar les imatges amb els talls expressius de la gúbia sobre el linòleum i entintar-les desprès en negre . Altrament, tenir els originals en linogravat hem brindà l'oportunitat de fer una cuidada edició, numerada i justificada, que presentada en carpetes ens acompanyà en la promoció i presentació pública del llibre.
Un altra qüestió important a l'hora de fer les il·lustracions era diferenciar els dos temps en què passa l'acció al conte, un present dels personatges proper al lector i el viu record d'aquell passat estiu del 38. En les dues imatges del present s'hi veuen fotografies en primer pla, que evidencien la importància del passat; les altres directament representen el passat. M'agradaria destacar la presència en totes les il·lustracions d'animals de l'entorn: una cigala, una granota, un mussol, un isard, un gos, uns ocellets, una aranya, uns bous i un domèstic gatet, únic animal repetit i situat en el inofensiu present. Aquets animals, situats en els marges de les il·lustracions, contemplen impàvids les accions dels humans. Son testimonis imparcials i muts d'aquesta lluita constant per donar sentit a les nostres vides.
 |
| Exili,- il·lustració Jordi Jové |
A tall d'anècdota, diré que el Manel Gimeno, gran coneixedor de la guerra civil i responsable també en part d'aquest llibre, se'm va atansar desprès de la presentació a la Pobla de Segur i em va dir que era del tot impossible la il·lustració en que jo situava les tropes franquistes a l'andana de l'estació de trens. La raó era senzilla, l’estació de la Pobla es va construir un cop acabada la guerra. De jovenet, en unes colònies, em va impressionar tant l'atmosfera de l'estació que em vaig deixar portar per l'emoció sense comprovar la veracitat de l'escena. La força dels records, de vegades, ens traeix.
Jordi Jové
