CRISTINA LOSANTOS, DIBUIXANT
Fa més de 30 anys que em
dedico professionalment a la il·lustració.
Dibuixo per llibres infantils
i juvenils de ficció, llibres de text, revistes com Cavall Fort i el Tatano,
premsa, publicitat i el que calgui.
M’agrada reivindicar el paper
de la il·lustració en els llibres en general. Aquest paper canvia en funció de
l’edat del lector.
Quan són per nens molt petits,
que encara no llegeixen, la funció de la il·lustració és molt evident:
substituir les paraules i narrar amb imatges.
Per als primers lectors, la
il·lustració explica molt més que no pas el text que l’acompanya. Són dibuixos
per perdre-s’hi i entretenir-s’hi.
Quan són lectors més grans,
procuro fer il·lustracions que els provoquin alguna emoció i prou curiositat
com per enganxar-se a llegir amb curiositat la pàgina plena de lletres que hi
ha al costat del dibuix. Reivindico la por, el misteri i el sentit de l’humor.
El procés d’il·lustrar un llibre
Quan m’encarreguen un llibre
nou faig sempre més o menys el mateix i tot plegat s’assembla una mica a una
recepta de cuina.
Començo a llegir el text amb
un llapis a la mà. És un moment molt emocionant. Les imatges em van apareixent
al cap: subratllo, faig anotacions als marges i algun dibuix molt esquemàtic de
coses que se’m van acudint.
Un cop feta la primera
lectura, trio quins moments de la història dibuixaré en funció del número de
il·lustracions que hagi de tenir el llibre.
Quan la tria està feta, faig
una mena d’storyboard molt simple per
veure si la narració es pot seguir només amb les imatges i procuro que siguin
variades tant de composició com d’escenaris sense que es perdi el fil de la
història.
Enllestit l’story, començo a fer els esbossos
definitius. Gairebé mai començo pel primer dibuix. Escullo el que tinc més
ganes de fer, el que veig més clar. Fer esbossos i passar a tinta són les parts
del procés que més m’agraden. Ara és quan faig el dibuix amb tots els detalls.
Busco documentació, si em cal. Trio el punt de vista. Esborro, estripo, repeteixo,
afegeixo o trec coses... sempre escric al marge coses que no vull oblidar quan
faci el color.
Els esbossos finals són
preciosos. Sovint tenen una vida, un moviment i una gràcia que difícilment té
el dibuix acabat.
Ara ve el moment de calcar l’esbós
al paper d’aquarel·la per fer el dibuix definitiu. Calcar és bastant avorrit.
Quan està calcat arriba —per
mi— el gran moment: passar-lo a tinta amb ploma i tinta xina. És el que més
m’agrada fer. El resultat final depèn molts més de la passada a tinta que no
pas del color. Has de pensar cada mil·límetre.
No es pot fer d’esma: es notarà. És quan entra en acció el negre, amb les
trames, les ombres, les línies finíssimes combinades amb les més gruixudes quan
prems la ploma sobre el paper. El negre és un color molt important en els meus
dibuixos. Passar a tinta m’encanta.
Un cop passat a tinta esborro
el llapis i toca fer el color. Jo el faig amb aquarel·la, combinant aquarel.la
i digital, o només digital, depenent de l’encàrrec. M’agraden els dibuixos
nocturns o foscos i sempre que puc, en faig. El color l’has de tenir molt clar.
Un mal color pot esguerrar un dibuix bo. A mi és la part que més em costa. I ja
ho tindrem.
Com a les bones receptes de
cuina, els ingredients són molt importants.
Tinc moltes manies amb el
material que faig servir. El paper, la tinta i les plomes han de ser de marques
concretes i, si algun cop no en trobo, m’atabalo.
